Aquest web utilitza galetes pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i preferències, entre altres tasques. Si continueu navegant entendrem que accepteu la nostra Política de privadesa.

D'acord Més informació
n° visites: 39700   |    |  Avís legal
Inici
 
Història
 
Productes
 
Diabètics
 
Càtering
 
Diades populars
 
Horaris
 
Ví­deos
 
Galeria  
Links  
Contactar  

 


Albert Noguer és forner de quarta generació. El 1880 el seu besavi Joan Noguer Peyró, va instal.lar una fleca al carrer Major de Folgueroles. Posteriorment el seu fill, Ventura Noguer i la seva esposa Teresa Bagés, van fer-se càrrec del negoci, que era conegut com el “Forn Cal Campaner”. Després va continuar-hi el seu fill, Albert Noguer Bagés, sent el seu forn el segon a la Plana de Vic a tenir màquina de pastar elèctrica.


Al 1966, aquest últim junt amb la seva esposa, Pilar Oms, van traslladar la fleca de Folgueroles a Vic, al carrer Sant Segimon, i al cap de dos anys va néixer el seu successor, Albert Noguer Oms.


L'Albert va començar a feinejar a l'obrador quan tenia només 7 anys. Quan en tenia 9 ja anava repartint pels bars pròxims a la fleca i també al Col.legi Escorial de Vic i recorda que el sac de pa que portava era quasi tant gran com ell.


També recorda quan el seu pare se li espatllava la cambra de reòs i ell era petit es podia posar dins la màquina i treure una per una les masses de pa que podia. Com també per Nadal, desmuntaven tots els mobles del menjador per posar-hi el pa que es feia, perquè se n'elaborava tant que no s'hi cabia. Com deia un President del Gremi: “abans hi havia molta gana i poc pa i ara hi ha molt pa i poca gana”.


El seu pare ja feia una de les millors coques d'ou i de forner de la Plana de Vic i a la fleca hi havien cues de fins a una hora per comprar-ne una per Nadal.


Aquí va començar la llavor i la passió de la seva vida, LA COCA.


El 1982 a l'edat de 14 anys va decidir començar a treballar fora de casa, tal i com li va aconsellar el seu pare. Ho va fer a la Pastisseria Estadi de Vic. Allà va aprendre a fer la pastisseria, bolleria i també va aprendre disciplina i a tenir un estricte hàbit de neteja. En té un gran i bonic record del propietari Manel Alemany, un gran pastisser i millor persona.


Als 16 anys va continuar com a aprenent de forner a la fleca del seu pare a Vic. En porta més de 25 exercint la professió.


En aquella època i durant dos anys va compaginar la feina amb els estudis de pastisser a l'Escola de Pastisseria de Barcelona. Allà, juntament amb altres companys, va fer una mona super gran que van exposar a les Cotxeres de Sants. La mona devia fer 2 metres de llarg per 2 d'ample.


Als 21 anys tenia clar que el que volia realment era innovar en aquest ofici tant bonic i divertit. La seva il.lusió va ser poder fer de l'ofici de forner-pastisser una feina digna, poder guanyar-se bé la vida com qualsevol altre professional i fer una vida normal envers la família.


L'Albert es descriu com una persona autodidacta i es mou per emocions i improvitzacions.


Mestre Artesà 2009